Eleccions UB: Moltes gràcies!!

Resultats de les eleccions del 10 d´abril a la Facultat de Dret:

CLAUSTRE

Participació: 11,97 %

AEP: 392 vots; 45, 84%; 5 claustrals

FNEC: 215 vots; 25,14 %; 2 claustrals

SEPC: 98 vots; 11,46 %; 1 claustral

ULD: 68 vots; 7,95 %; 1 claustral

EA: 49 vots; 5,73 %; 1 claustral

ED: 33 vots; 3,87 %, 0 claustral

Junta de Facultat

Participació: 11,95 %

AEP: 403 vots; 44, 67%; 7 membres

FNEC: 198 vots; 21,95 %; 3 membres

CSI: 104 vots; 11,52 %; 2 membres

SEPC: 88 vots; 9,79 %; 1 membre

ULD: 78 vots; 8,64 %; 1 membre

ED: 31 vots; 3,43 %, 1 membre


Consell d´Estudis de Dret

Participació: 14,08 %

AEP: 269 vots; 50, 94%; 5 membres

FNEC: 154 vots; 29,16 %; 3 membres

ULD: 45 vots; 8,52 %; 1 membre

NNGG: 30 vots; 5,71 %; 1 membre

ED: 27 vots; 5,11 %, 0 membres

Maria Gerboles: 3 vots; 0,56 %, 0 membres


Consell d´Estudis de Ciències Polítiques

Participació: 42,46 %

Alumnes de polítiques: 66 vots; 48,52 %; 4 membres

AEP: 46 vots; 33,82 %; 3 membres

SEPC: 24 vots; 17,65 %; 1 membre

Eleccions Estudiants UB

Trobareu totes les nostres propostes a http://www.aep.cat/ub/

Dedicat als votants indecisos.

Ja que Mariano Rajoy ha decidit renovar la direcció del PP, aprofitem un vídeo antic de youtube (firmat per George C. Bryan) per proposar-lo com a videoclip oficial del partit, creiem sincerament que es difícil trobar una millor representació gràfica dels valors del partit popular.

El portaveu del CGPJ és el Sr. Enrique López. El CGPJ és, com sabeu, aquell comitè de juristes desinteressats i imparcials que ens va fer saber, fa uns mesos, que un matrimoni entre homosexuals era el mateix que el matrimoni entre un home i, posem, un ornitorinc. Doncs bé, aquest senyor va dir, fa uns dies, que havíem de reflexionar sobre la reintroducció, a Espanya, de la cadena perpètua.
Hi ha certes raons de fons per defensar aquesta mesura. Les penes no han estat, tradicionalment, altre cosa que un càstig imposat per la societat al que l’ofenia i trencava les seves normes. Quan algú deia: “justícia”, en realitat volia dir “venjança”. Aquesta és hi ha estat la finalitat predominant de les penes en tota societat, i, segons aquesta finalitat, la cadena perpètua i la pena de mort estan plenes de sentit. Ara bé, segons l’art. 25.2 de la nostra Constitució de 1978, les penes només tenen una finalitat: la reinserció de l’ofensor. És a dir, una finalitat curativa.
Si la Constitució és contracte social i tabula rasa que permet i obliga a reconstruir la realitat política del país, aquesta afirmació s’ha d’acceptar amb totes les seves conseqüències. Així ho ha fet el Tribuna Constitucional. Per tant, ni la cadena perpetua ni la pena de mort són, en l’estat espanyol, constitucionals.
Abans hem fet referència a les raons de fons per defensar una mesura com la cadena perpètua. Però la veritat és que gent com el vocal Enrique López l’han defensat per altres raons, circumstancials, que venen lligades a l’ús, l’abús, la perversió i el profit que els mitjans de comunicació extreuen dels delictes difamants: assassinats, violacions i abusos. Molts programes de televisió viuen d’aquesta matèria, i magnifiquen el seu abast.
En cap cas es pot crear una política seriosa si aquesta mena d’opinadors han de ser els inspiradors de la legislació. La realitat és que, a l’estat espanyol, el 78% dels presos són reus de delictes contra la propietat privada i contra la salut pública – és a dir, delictes de narcotràfic: dos conceptes, propietat privada i salut pública, que, per molt que siguin bàsics en el funcionament actual del nostre sistema, no estan exempts de debat.
Aquesta és la realitat: delictes de sang i delictes sexuals no són freqüents. Les estadístiques són clares: des de que es va suprimir la pena de mort i la cadena perpetua, aquesta mena de delictes ha baixat substancialment a l’estat espanyol. Respectar els drets dels condemnats ha demostrat ser una bona política.
No s’ha de fer demagògia amb els seus crims.

"Clinton vs. Obama": Últim round

Aquest matí ha tingut lloc la xerrada sobre les eleccions als Estats Units. Els ponents han estat el Pere Vilanova, catedràtic de Ciències Polítiques, i el Pedro Riera, que a més va participar en aquesta associació. Les conclusions han estat les següents:

- El procediment de primàries només ha tingut èxit als Estats Units. Segurament, això és així per l'estructura de la seva societat, que és més flexible que la nostra.

- A principis del segle XXI, la democràcia capitalista s'està convertint en un debat d'imatges i de publicitat, més que d'idees. Les diferències entre els candidats demòcrates no són importants, però en aquest àmbit, Barack Obama té les de guanyar.

- En els Estats Units, els ciutadans voten a través d'una ponderació d'impressions que els hi fa cada candidat; no per la seva ideologia. Com que es tracta d'una societat molt heterogènea, el candidat ha de saber-se guanyar molts tipus de gent diferent. S'eviten les posicions radicals.

- El sistema electorial dels Estats Units és enrevessat i arcaic. La uniformitat és el més rar. En tot cas, les opcions minoritàries - que són les que construeixen la pluralitat d'una vertadera democràcia - estan bandejades pel sistema majoritari.

Aquestes han estat, en poques paraules, les nostres impressions. No dubteu en afegir-hi les vostres.