L'edifici Ilerdense cau a trossos.

L'estat de l'edifici Ilerdense és una senyal més de la manca de finançament que pateixen les universitats públiques, tan sols calia assistir al fantàstic espectacle de veure com aquest matí hi havia diversos desprendiments de la façana.

A les i els alumnes de polítiques ens calen unes condicions d'estudi dignes això implica, entre d'altres coses, renovar el mobiliari, guixetes a l'edifici o que no ens caiguin a sobre les parets.

Junta de Facultat

El passat 21 d'abril es va reunir la Junta de la Facultat per tractar, entre d'altres, l'estat del nou edifici, l'elaboració del nous plans d'estudis.

Per part de l'AEP vam anar-hi tots per fer arribar les nostres reivindicacions.

• Nou Edifici
  

Fa molts anys que s'hauria d'haver construït i enderrocat l'edifici Ilerdense. En aquests moments el projecte s'ha presentat a l'Ajuntament per la seva aprovació i la primera fase té un cost de 18 milions d'euros. No se sap ni tan sols quan començaran les obres.

El nou edifici es construirà als jardins de la part més propera als jardins de Pedralbes per els ensenyament de Relacions Laborals, GAP, Criminologia i algunes instal·lacions comunes. L'edifici Ilerdense no es tirarà a terra, però es reformarà.

Des de l'AEP es va reclamar que aquesta construcció no signifiqui abandonar l´edifici vell ni l´ilerdense, que s´han de reformar immediatament. També vam posar en dubte que amb el dèficit de la UB es pugui fer aquest projecte. El degà es va comprometre al manteniment dels edificis actuals i respecte al dèficit que no hi haurà problema.En definitiva, que encara falta molts anys...

• Aplicació EEES (Bolonya)
  

La Facultat de Dret va molt endarrerida en el disseny dels futurs graus han de substituir al 2009 les llicenciatures. Es pretén tenir-ho tot enllestit al juny fent molt ràpid el procés. En aquests moments el departaments estan debatin el futur pla d'estudis (barallant-se per mantenir el seu "prestigi") i posteriorment es constituirà una comissió per titulació per ratificar el avantprojecte.

En la nostra intervenció vam defensar que això no es pot fer a corre cuita i el procés participatiu el mes de juny, període d'exàmens, per raons obvies. També vam criticar el anomenat procés de Bolonya en el seu conjunt. El degà defensà que no hi ha més temps.

• Torn obert de paraules
  

Aquest punt de l´ordre del dia dóna l´oportunitat de presentar les nostres propostes de millora de la Facultat.

Vam reclamar el canvi total del mobiliari de l´edifici vell, recordant que l´any passat ell va aconseguir la seva renovació. El degà es va comprometre a canviar-lo.

A continuació vam intervenir per denunciar el lamentable estat general de la biblioteca pel que fa a manuals, fotocopiadores, aire condicionat, ordinadors i llocs d'estudi. Des de la direcció de la biblioteca se'ns va dir que havien invertit en la climatització i els manuals es van canviar. En resum que sembla que farà menys calor, però tot seguirà igual. Per la seva part el degà -més amable en aquest cas- va proposar que s'encarregui la comissió de la biblioteca de les deficiències.

Vam proposar proposar la instal·lació d'expenedors de números a copisteria per tal d'evitar cues innecessàries a l'inici de curs i en període d'exàmens. No es va respondre a aquesta proposta.

Vam preguntar perquè s'ha de pagar més de 60 € de taxes de gestió per la matrícula. Resposta: culpa de la Generalitat.

També vam preguntar perquè s´han retirat els cendrers a la Facultat. Resposta: Teòricament està prohibit fumar a tot el recinte... en fi tot ple de burilles.

Fa molts anys que reclamem que s'instal·lin expenedors de tampons als lavabos, ja que si que hi ha de condons. El degà es va comprometre a fer-lo.

Des de Ciència política vam demanar més material de l'àmbit a la biblioteca, crèdits de lliure elecció propis ja que actualment no s´ofereix cap, més assignatures optatives i oferta de pràctiques externes dirigides al nostre ensenyament que ens donin l'oportunitat d’obtenir experiència laboral del nostre àmbit. Va respondre el cap d'estudis de polítiques i va felicitar-se per la participació electoral al seu ensenyament, la més alta de la UB: 42 %, i va remetre l'explicació al consell d'estudis.

Com sempre estem oberts a les vostres propostes o denúncies en defensa dels estudiants (aepdret@gmail.com) . Per la nostra part continuarem treballant.

Representants a la Junta de Facultat de l'AEP:

1. Adnan Sabir
2. Helena Hernández
3. Nacho Aragonés
4. Antonio Rodríguez (C.política)
5. Qiu Ya Wu
6. Amanda Berrocal
7. Juan Antonio Geraldes (C. política)

Eleccions UB: Moltes gràcies!!

Resultats de les eleccions del 10 d´abril a la Facultat de Dret:

CLAUSTRE

Participació: 11,97 %

AEP: 392 vots; 45, 84%; 5 claustrals

FNEC: 215 vots; 25,14 %; 2 claustrals

SEPC: 98 vots; 11,46 %; 1 claustral

ULD: 68 vots; 7,95 %; 1 claustral

EA: 49 vots; 5,73 %; 1 claustral

ED: 33 vots; 3,87 %, 0 claustral

Junta de Facultat

Participació: 11,95 %

AEP: 403 vots; 44, 67%; 7 membres

FNEC: 198 vots; 21,95 %; 3 membres

CSI: 104 vots; 11,52 %; 2 membres

SEPC: 88 vots; 9,79 %; 1 membre

ULD: 78 vots; 8,64 %; 1 membre

ED: 31 vots; 3,43 %, 1 membre


Consell d´Estudis de Dret

Participació: 14,08 %

AEP: 269 vots; 50, 94%; 5 membres

FNEC: 154 vots; 29,16 %; 3 membres

ULD: 45 vots; 8,52 %; 1 membre

NNGG: 30 vots; 5,71 %; 1 membre

ED: 27 vots; 5,11 %, 0 membres

Maria Gerboles: 3 vots; 0,56 %, 0 membres


Consell d´Estudis de Ciències Polítiques

Participació: 42,46 %

Alumnes de polítiques: 66 vots; 48,52 %; 4 membres

AEP: 46 vots; 33,82 %; 3 membres

SEPC: 24 vots; 17,65 %; 1 membre

Eleccions Estudiants UB

Trobareu totes les nostres propostes a http://www.aep.cat/ub/

Dedicat als votants indecisos.

Ja que Mariano Rajoy ha decidit renovar la direcció del PP, aprofitem un vídeo antic de youtube (firmat per George C. Bryan) per proposar-lo com a videoclip oficial del partit, creiem sincerament que es difícil trobar una millor representació gràfica dels valors del partit popular.

El portaveu del CGPJ és el Sr. Enrique López. El CGPJ és, com sabeu, aquell comitè de juristes desinteressats i imparcials que ens va fer saber, fa uns mesos, que un matrimoni entre homosexuals era el mateix que el matrimoni entre un home i, posem, un ornitorinc. Doncs bé, aquest senyor va dir, fa uns dies, que havíem de reflexionar sobre la reintroducció, a Espanya, de la cadena perpètua.
Hi ha certes raons de fons per defensar aquesta mesura. Les penes no han estat, tradicionalment, altre cosa que un càstig imposat per la societat al que l’ofenia i trencava les seves normes. Quan algú deia: “justícia”, en realitat volia dir “venjança”. Aquesta és hi ha estat la finalitat predominant de les penes en tota societat, i, segons aquesta finalitat, la cadena perpètua i la pena de mort estan plenes de sentit. Ara bé, segons l’art. 25.2 de la nostra Constitució de 1978, les penes només tenen una finalitat: la reinserció de l’ofensor. És a dir, una finalitat curativa.
Si la Constitució és contracte social i tabula rasa que permet i obliga a reconstruir la realitat política del país, aquesta afirmació s’ha d’acceptar amb totes les seves conseqüències. Així ho ha fet el Tribuna Constitucional. Per tant, ni la cadena perpetua ni la pena de mort són, en l’estat espanyol, constitucionals.
Abans hem fet referència a les raons de fons per defensar una mesura com la cadena perpètua. Però la veritat és que gent com el vocal Enrique López l’han defensat per altres raons, circumstancials, que venen lligades a l’ús, l’abús, la perversió i el profit que els mitjans de comunicació extreuen dels delictes difamants: assassinats, violacions i abusos. Molts programes de televisió viuen d’aquesta matèria, i magnifiquen el seu abast.
En cap cas es pot crear una política seriosa si aquesta mena d’opinadors han de ser els inspiradors de la legislació. La realitat és que, a l’estat espanyol, el 78% dels presos són reus de delictes contra la propietat privada i contra la salut pública – és a dir, delictes de narcotràfic: dos conceptes, propietat privada i salut pública, que, per molt que siguin bàsics en el funcionament actual del nostre sistema, no estan exempts de debat.
Aquesta és la realitat: delictes de sang i delictes sexuals no són freqüents. Les estadístiques són clares: des de que es va suprimir la pena de mort i la cadena perpetua, aquesta mena de delictes ha baixat substancialment a l’estat espanyol. Respectar els drets dels condemnats ha demostrat ser una bona política.
No s’ha de fer demagògia amb els seus crims.

"Clinton vs. Obama": Últim round

Aquest matí ha tingut lloc la xerrada sobre les eleccions als Estats Units. Els ponents han estat el Pere Vilanova, catedràtic de Ciències Polítiques, i el Pedro Riera, que a més va participar en aquesta associació. Les conclusions han estat les següents:

- El procediment de primàries només ha tingut èxit als Estats Units. Segurament, això és així per l'estructura de la seva societat, que és més flexible que la nostra.

- A principis del segle XXI, la democràcia capitalista s'està convertint en un debat d'imatges i de publicitat, més que d'idees. Les diferències entre els candidats demòcrates no són importants, però en aquest àmbit, Barack Obama té les de guanyar.

- En els Estats Units, els ciutadans voten a través d'una ponderació d'impressions que els hi fa cada candidat; no per la seva ideologia. Com que es tracta d'una societat molt heterogènea, el candidat ha de saber-se guanyar molts tipus de gent diferent. S'eviten les posicions radicals.

- El sistema electorial dels Estats Units és enrevessat i arcaic. La uniformitat és el més rar. En tot cas, les opcions minoritàries - que són les que construeixen la pluralitat d'una vertadera democràcia - estan bandejades pel sistema majoritari.

Aquestes han estat, en poques paraules, les nostres impressions. No dubteu en afegir-hi les vostres.